Acabada d’arribar del congrés d’AOPE a Alacant i amb les piles ben carregades!
Avui et vull explicar una mica més sobre aquesta associació tan especial de la qual
tinc l’honor de formar part com a sòcia professional.
Fa deu anys, quan gairebé ningú sabia què era això de l’organització professional,
tres dones valentes i amb visió de futur, Adelaida Gómez (Galícia), María Gallay
(Madrid) i Cloti Martínez (Barcelona), es van ajuntar per donar vida a AOPE.
Sí, així va néixer l’Associació d’Organitzadores Professionals d’Espanya, amb la idea
de crear una xarxa que ens sostingués, ens ajudés a créixer i, sobretot,
professionalitzés un sector que tot just començava a caminar.
Des de llavors, AOPE ha anat evolucionant, adaptant els seus estatuts als nous temps,
però sense perdre mai aquella essència de comunitat i col·laboració que van sembrar
les nostres fundadores.
Avui dia, a AOPE hi trobem:
- Sòcies professionals, amb negoci constituït i en actiu.
- Sòcies provisionals, que estan engegant motors i a punt de fer el salt
definitiu. - Sòcies internacionals, que ens aporten aire fresc des d’altres racons del món
i ens ensenyen com es viu aquesta professió fora del país. És molt enriquidor
conèixer el sector en diferents continents. - Sòcis col·laboradors, persones d’altres sectors que col·laboren amb nosaltres.
- Sòcies fundadores, és clar, les mares de tot això, que mereixen una menció
especial.
El congrés anual, que cada any es fa en una ciutat diferent, és el moment estrella per
retrobar-nos, posar cara a les noves incorporacions i recarregar energia. No sempre
hi podem anar totes, però les que hi som, ho vivim intensament.
Aquest any, com que es feia a Alacant, vam començar el cap de setmana amb un
sopar organitzat per La Escuela del Orden (l’escola d’Adelaida Gómez), exclusiu per a
les alumnes formades allà. És una ocasió perfecta per conèixer les noves generacions,
compartir converses més profundes amb companyes i fer créixer encara més aquesta
comunitat que no para d’expandir-se.
El dissabte va ser un no parar.
Abraçades, rialles, fotos, i per fi posar cara en 3D a companyes que només coneixies
per xarxes. Poder conèixer cadascuna i descobrir quin enfocament donen al seu
negoci o en què s’han especialitzat és molt interessant.
La primera xerrada va ser de la Tania Miranda, que ens va parlar de com aplicar la
metodologia Bee Lean als nostres negocis. Va compartir els seus sistemes i ens va
obrir la mirada a una manera de treballar més eficient.
Una classe magistral de productivitat i ordre que ens va deixar bocabadades!
Després, la Ioana Furtuna ens va fer tocar de peus a terra amb un tema clau: els
riscos laborals. Perquè sí, a vegades ens creiem Spiderman baixant caixes de llocs
impossibles, i no, això no toca. Ella ha creat un protocol específic per a la nostra
professió. Gràcies!
Les que hi érem, ja no tenim excusa. Crec que totes la sentirem dins el cap cada cop
que vulguem penjar-nos com un mico en algun projecte.
Entre xerrada i xerrada, pausa per al cafè (i per atacar la fruita, els pastissos i les
pastes, que també cal cuidar-se!).
Després va venir la Isabel Santiandreu, experta en marca personal, que ens va
ensenyar com destacar al mercat sent autèntiques. Perquè sí, les organitzadores som
multitasca: un moment som assessores, més tard comptables, community managers, i
a vegades fins i tot dissenyadores web. Un espectacle!
Una mica de claredat en aquests temes que no totes dominem és un regal. Com que
toquem tantes tecles, a vegades desafinem, i la Isabel ens va donar la partitura d’una
bona melodia.
Després d’una bona paella (que per això érem a València!), la Leticia Pérez ens va
explicar com ha portat el seu negoci al món online. Va compartir encerts, errors i
aprenentatges amb una generositat que defineix l’esperit AOPE: aquí no hi ha
competència, hi ha col·laboració.
Veure el negoci d’una companya despullat, ajuda a descobrir camins que potser no
havies considerat, o a agafar idees per enfocar temes que no acabes de tenir clars.
I així vam acabar el primer dia.
Tres noves companyes es van unir com a sòcies.
Algunes van anar a sopar, altres van córrer cap a l’aeroport, i unes quantes vam
brindar a la platja abans de caure rendides.
El diumenge va ser més íntim.
Només per a sòcies, i amb moments clau: vam votar nova junta, actualitzar estatuts i
escollir ciutat per al pròxim congrés. I sí, el 2026 ens veiem a Barcelona! Em fa
moltíssima il·lusió perquè, tot i que serà la tercera vegada que es fa aquí, serà la
primera que jo ho viuré a casa. Estic emocionada i amb moltes ganes de col·laborar
en l’organització.
Ens vam allargar tant amb el col·loqui, debat i votació, que no vam poder gaudir de
la ponència que l’Alba Camaaño ens tenia preparada. Però no ens n’oblidem,
companya! Ens la deus, encara que sigui online. Ens ha d’ensenyar a pressupostar
amb estratègia. Aprendre a vendre és una assignatura pendent per a moltes, i segur
que l’Alba ens donarà eines vitals per no morir en l’intent.
Vam tancar amb una mastermind dirigida per l’Adelaida. Dues hores que van passar
volant, plenes de confidències, suport i creixement. Un espai màgic on totes aportem
des del cor.
Amb la vulnerabilitat exposada i una confiança absoluta, es va crear, com sempre, un
clima de col·laboració, una sensació de germanor i amor que et fa sentir part
d’alguna cosa molt gran.
No sé com serà en altres professions, si a totes hi ha aquesta harmonia i
companyerisme, però em sento profundament orgullosa de formar part d’aquesta
comunitat que dona suport i impulsa a totes les persones que hi arriben.
Vaig tornar amb el cap ple d’idees, el cor content i les ganes renovades.
El congrés anual només és una part del que fa l’associació, però viure’l en persona no
té preu.
Si et pica la curiositat per saber més de nosaltres, no ens perdis de vista i vine al
pròxim!
Perquè ja ho saps:
Una casa en ordre no et dona la felicitat, però una de caòtica… te la pot robar.
