En una societat consumista fins a dir prou i amb el centre comercial més gran del món
a la butxaca, tenim els ingredients perquè caiguem fàcilment en la compra excessiva o,
en el pitjor dels casos, compulsiva.
Moltes vegades, em contracten perquè hi ha “acumulació”, a vegades ve de no haver
llençat res en anys, de tenir guardades coses dels pares o de quan els nens eren petits.
En altres casos, aquesta acumulació ve de comprar sense consciència ni fre.
No ho estic jutjant, jo mateixa ho vaig viure fa anys, intentant tapar mancances i
problemes amb l’evasió de les compres, perquè és fàcil, còmode i durant una estona
t’oblides d’allò que et pesa.
Però siguem sincers: una vegada arribes a casa i passa el xut, el problema és el mateix,
només que ara hi has sumat una despesa innecessària i més coses per omplir casa…
Abans passava molt a l’època de rebaixes, i encara passa, però amb tantes apps de
roba i objectes “low cost” és massa temptador i còmode, i abans que t’adonis, se te
n’ha anat de les mans.
Quan compres sense fre, sembla que com que són coses barates “no passa res”.
Total, quin mal pot fer un top de 5 €? Spoiler: molt. Suma els tiquets i veuràs que aquell
carret de l’app pesa més que la cistella del súper un dissabte al matí.
I quantes d’aquestes peces seguiran vives al teu armari d’aquí un any? Ho dic perquè
he vist amigues regalar roba nova amb etiqueta perquè tornar-la era més difícil que
resoldre un cub de Rubik amb els ulls embenats.
I clar, obres l’armari i la pregunta és inevitable: quantes peces són de qualitat pèssima i
quantes valen de veritat la pena?
En el meu sistema de monstres, el que regna en aquest territori és el monstre Ganga.
El paper de la dopamina
La culpa? La dopamina. Aquesta molècula que no s’allibera quan compres, sinó quan
t’imagines com et quedarà bé aquella peça o quan estalviaràs amb aquesta
“oportunitat única”. És química pura: ens dona un flash de dopamina i ens empeny a
comprar… encara que després el xut duri menys que una cançó a TikTok.
No tot són gangues
Ep, el monstre no només habita a les rebaixes o al fast fashion. També hi ha qui compra
compulsivament a boutiques exclusives. Canvia l’escenari, però el guió és el mateix:
compres el que no necessites, acumules i després arriba el buit existencial (i l’extracte
de la targeta).
Com qualsevol excés, no parlem només d’un problema econòmic: parlem d’un hàbit
que té conseqüències emocionals profundes.
Les persones atrapades en aquest cicle senten una ansietat de doble cara:
Abans de comprar: aquell pessigolleig que et diu “obre l’app, necessites alguna cosa”
o simplement “no compraré, només miraré”.
Després de comprar: la baixada en veure bosses sense obrir en un racó i adonar-te
que l’eufòria ha desaparegut en un moment.
Jo mateixa, treballant amb clientes, he trobat bosses tancades amb roba nova i tiquets
d’un any enrere. Un any! Ni recordaven la peça, ni el dia, ni el perquè. I clar, aquestes
bosses es converteixen en monstres de l’armari.
De l’acumulació al deute
El problema no es queda només en el desordre. Moltes vegades es tradueix en
números vermells: gastar més del que entra, targetes de crèdit amb interessos de
vertigen i renúncies a experiències que sí que omplen (unes vacances, un sopar, una
sortida amb amics).
Mentrestant, els diners es perden en comandes online o compres que no aporten res
més que soroll a l’armari i a la llar.
T’és familiar?
Si llegint això has pensat “ai, això em passa”, no ho deixis passar. El millor sempre és
buscar ajuda professional, perquè no es tracta de deixar de comprar, sinó d’entendre
què t’empeny a fer-ho.
Un psicòleg o terapeuta és l’opció més adequada per tractar aquests temes, però si
encara no estàs en aquest cas més extrem, però comences a veure que compres de
més i cada cop et costa més controlar-ho, aquí tens algunes estratègies pràctiques per
posar-hi fre. Però recorda, la teràpia sempre és el camí més directe i encertat.
- Elimina temptacions digitals
Esborra les apps de compres ràpides i silencia les notificacions. És com fer dieta: no
pots si tens el congelador ple de gelats. Fes-ho fàcil! - Controla com pagues
Queda’t amb una sola targeta. Millor encara, paga en efectiu: quan veus els bitllets
desaparèixer, fa més mal. - Evita les “zones de perill”
Si saps que passar davant aquella botiga és com enviar una invitació al monstre, canvia
de ruta. - Fes còmplices els teus
Explica què estàs intentant canviar. T’evitaran plans tipus “anem de compres” i no
t’enviaran ofertes “que no et pots perdre”. - Neteja les teves xarxes socials
Deixa de seguir botigues que et temptin, així com perfils que t’indueixin a comprar com
influencers de moda o de coses per a la llar. Tu ja saps què necessites de veritat, no
passa res si ningú et mostra ratlladors en forma de cor o vestits que no sabràs quan
posar-te.
Quan compres amb llista, l’oferta deixa de ser el reclam. - Posa casa teva en ordre
Treu tot el que tens i mira-ho. T’asseguro que pot ser més revelador que qualsevol
mirall. I si el caos és molt gran, demana ajuda: ordenar acompanyat sempre és més
fàcil, i per això existim les organitzadores professionals; podem fer que aquest moment
sigui molt més lleuger i ràpid.
Recuperar el control
L’objectiu no és viure amb por de gastar, sinó tornar a sentir que tu portes el volant (i no
el monstre). Un armari conscient no només dona pau visual: també calma la ment i et
retorna la claredat per prendre millors decisions.
El consum excessiu no és un caprici innocent. És un problema comú, però silenciós,
que desgasta l’economia, les relacions i, sobretot, la salut mental. Parlar-ne i demanar
ajuda és el primer pas.
Perquè al final, canviar com compres és canviar com penses. I ja saps: quan canvies
els teus pensaments, canvies la teva realitat. No deixis que es converteixi en un
problema i posa-hi remei a temps. Recorda que:
Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot robar.
