Quantes vegades hem sentit o dit: tu tens els síndrome de Diògenes!
Se’n fa broma, o més aviat s’ha convertit en una expressió acceptada.
La connexió entre la síndrome i el filòsof grec és curiosa i jo diria que
força irònica, ja que Diògenes era conegut per la seva vida simple i el
seu rebuig a les convencions socials, la qual cosa el va portar a viure
en un barril. Vaja, que més minimalista no es pot ser!, la seva filosofia
es basava en la cerca de la virtut i la llibertat, mentre que les persones
amb la Síndrome de Diògenes experimenten un gran sofriment i
deterioració de la seva qualitat de vida. Jo mateixa havia utilitzat
aquesta expressió en més d’un ocasió a la lleugera i entre riures, fins
que vaig iniciar la meva formació com a organitzadora professional.
Ara entenc i soc conscient del dolor i sofriment que el caos pot
aportar a la teva vida, de fet és un tema que em fascina i en el qual he
aprofundit la meva formació (i seguiré fent-ho) perquè considero
necessari que hi hagin professionals preparats per acompanyar a
persones amb aquest tipus de problemàtiques.
Avui us vull explicar una mica, quins són els principals problemes
derivats del desordre i com identificar-los, ja que el famós Diògenes
segurament no, però molts altres et poden haver passat per alt i està
bé saber si un familiar està transitant alguna d’aquestes situacions, o
tu mateix estàs trepitjant línies.
Síndrome de diògenes
(En realitat anomenat Trastorn d’acumulació compulsiva)
La ironia de la síndrome de Diògenes és palpable: mentre el filòsof
grec buscava la llibertat en la simplicitat, els qui porten el seu nom es
veuen empresonats per un caos autoinfligit. És un trastorn psicològic,
i com a tal els professionals de l’ordre no podem intervenir, cal l’ajuda
de professionals de la salut mental entre altres. solen ser persones
amb deteriorament cognitiu o demència. Presenten un
abandonament extrem de la cura personal. El seu entorn social sol ser
aïllat o des estructurat i no solen ser conscients del seu problema.
Tot i ser el més conegut, és segurament el menys comú. Així que
anem a terrenys més freqüentats?
Consumidor frenètic
Per desgràcia en la societat que vivim, cada vegada més consumista i
autocomplaent aquest problema s’està estenent a un ritme
descontrolat, només cal veure la problemàtica mediambiental que
genera el consum de roba, per exemple.
Son persones que compren per impuls i en grans quantitats. Sovint la
casa acaba semblant un basar, els armaris atapeïts, coses per tot
arreu… no sempre acumulen però es comú. Produeix problemes a
casa i en l’àmbit econòmic evidentment
Acumulació excessiva
lluny de ser una elecció, es converteix en una càrrega que impedeix
gaudir de la vida.
Poden ser compradors compulsius, però també persones que
arrepleguen de tot. Els hi costa molt llençar o despendre’s i guarden
des de coses sense valor com caixes buides i objectes trencats fins a
coses per estrenar que mai arriben a utilitzar, solen tenir moltes coses
duplicades i només de pensar en despendre’s d’elles els hi ocasiona
angoixa
Aferraments emocionals
Hi ha persones que acumulen perquè creen un vincle amb els
objectes, és normal que en fem, per exemple l’anell de casada té més
valor sentimental que monetari, ara bé si li atorguem un significat
emocional a tot esdevé un problema.
Un cas en el que això es molt comú es en el dol, totes les
pertinences del nostre esser estimat que ja no hi és es
converteixen en tresors. Sovint acaben vivint en santuaris on tot té
un valor i un significat, la càrrega emocional és molt alta i no
permet avançar.
No sempre ha d’anar vinculat a un dol, de vegades hi ha persones
que generen aquest vincle i dependència a les seves pròpies coses
o per exemple a les coses de quan els fills eren petits.
Desorganització crònica
La desorganització cònica es força complexa, es mereix un article
per poder aprofundir, però avui només repassarem algunes
característiques. Les persones amb desorganització crònica son
conscients de que hi ha un problema. Volen tenir ordre però són
incapaços de mantenir-lo.
La clau és la cronicitat, és a dir, es posa ordre, però el caos torna.
La seva manera de veure l’organització és diferent, no és que
siguin mandrosos, és que la seva visió no és la convencional.
Ha de quedar clar que no és una malaltia, si no una manera
diferent de funcionar, per tant no es pot “curar” però si podem
trobar el sistema que connecta amb les necessitats que te aquella
persona. Podem aconseguir l’ordre, però cal més creativitat per
aconseguir-ho i més estratègies per mantenir-ho, una persona
amb desorganització crònica pot aconseguir superar-ho, però
difícilment mantindrà la casa com si fos una revista.
Recordem que no és una malaltia, tot i que en casos ve
acompanyat de dèficit d’atenció, TOC o depressió, no sempre ha
de ser així.
Hi ha tres trets que han de tenir si o si per poder diagnosticar d o.
1 estat recurrent de caos
2 present gran part de la seva vida
3 ha intentat solucionar-ho pel seu compte però no ho
aconsegueix
ORDRE OBSSESIU
No sé si està tipificat, però jo mateixa ho he viscut i sé quan de
dolor provoca per això l’he volgut incloure.
Per mi, era una necessitat imperiosa de veure tot perfecte i de
controlar absolutament tot el que tingués impacte directe sobre
mi.
M’era impossible estirar-me a mirar una sèrie o fer una migdiada
si la cuina no estava impecable o si veia una mica de pols als
vidres. Tot havia d’estar en perfecte simetria i em passava moltes
hores netejant i intentant mantenir aquella casa de revista, que
evidentment era irreal i nociva.
Durant molt temps no era conscient del problema que suposava
tant per mi com per la meva família, perquè anava en pilot
automàtic.
No sé quan va ser el punt d’inflexió, crec que rere una crisi vital
molt grossa que va donar origen a vida en ordre, en començar a
analitzar el que tenia, el que feia i sentia des de un punt de vista
més conscient em va ajudar a sortir d’aquella espiral.
Si estàs vivint un situació similar, comença a demanar-te el
perquè, perquè ho fas, perquè ho necessites, què passaria si
canviessis d’actitud, i demana ajuda, tenim professionals que
realment poden ajudar-nos a sortir del pou.
Darrere de cada muntanya d’objectes, hi ha una història de dolor,
solitud i, a vegades, de traumes passats. La vergonya i la culpa sovint
impedeixen que aquestes persones demanin ajuda, perpetuant un
cicle d’aïllament i deterioració.
Professionals de salut mental com organitzadors professionals estem
aquí per ajudar a transitar aquestes etapes i dificultats, si algun dels
problemes que acabes de llegir t’ha fet sonar una campana d’alarma,
no esperis, deixa’t ajudar per sortir-ne, ja que com sempre dic, una
casa endreçada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot
robar.
