Estimada meva, ha passat un temps des de l’última vegada.
Cada any, en arribar l’estiu sento aquesta necessitat de llibertat i en arribar les vacances sense pensar en el molt que em dones, sense tenir en compte que ets una part vital per a la meva pau, t’abandono sense mirar enrere, m’allunyo de tu tant com puc i t’oblido per complet durant unes setmanes… Sé que a vegades he pensat coses terribles de tu, t’he acusat injustament de greuges que no has comès, t’he avorrit i he desitjat allunyar-me de tu.
Que injust per a tu que si apareixes en la meva ment com un centelleig fugaç sospiri amb satisfacció i m’alegri que no siguis allí amb mi. Com si fossis la dolenta de la pel·lícula, aquesta figura recta i autoritària que no deixa passar una, quan en realitat les dues sabem la veritat, que, tot i la mala fama no ets dictatorial i severa, a vegades fins i tot t’apartes uns dies perquè pugui assaborir el plaer del canvi, de la improvisació i em torni a sentir com una nena en vacances que no porta rellotge ni sap que passarà demà. Si, les dues ho sabem, però a vegades fingeixo que no. Sé que quan piqui a la teva porta, desesperada, plena de caos i agitació tu seràs allà per a mi, malgrat el meu maltractament estiuenc, sempre quedes esperant el meu retorn i m’aculls amb la teva calma, m’ajudes a canalitzar la meva vida de nou, a discernir un temps per a mi que vaig témer perdut per uns moments.
Ai! Estimada, que seria de mi si no em donessis suport en tornar, si no fossis allí per a recordar-me de nou que haig de posar despertador, preparar les coses del treball i comprovar que estigui tot llest per als nens, com aconseguiria trobar aquests moments de lectura i ball, de cafès amb les amigues sense tu vetllant perquè tot rodi com cal.
Que injust estimada, que ens donis tant, no sols a mi sinó a tots i et tractem amb tanta crueltat, cada any, jo ja estic de nou aquí, suplicant la teva ajuda i agraïda de poder dir: beneïda rutina.
Has sentit alguna vegada el mateix? Unes ànsies de fugir de la rutina com si fugíssim d’un incendi? És normal! Ens passa a tots i és sa que així sigui, que durant uns dies posem en pausa la nostra rutina per a abocar-nos a la despreocupació, la tranquil·litat o per a convertir-nos en turistes com si fóssim intrèpids exploradors a la recerca d’algun tresor amagat.
És meravellós allunyar-nos de la rutina i deixar-nos portar per la vida ociosa, però no ens enganyem, en algun moment caldrà tornar a ella, perquè com seria si no la nostra vida? Sense cap pauta establerta o directriu perdríem molt temps apagant focs que no era necessari encendre, oblidaríem coses importants i estaríem estancats en el desassossec de no saber què fer ni quan. Hi ha persones s’autodenominen esperits lliures que flueixen amb la vida i han negat a la rutina un espai en la seva vida. Em sembla bé si els funciona, us asseguro que a mi no em serveix. Si tens unes certes responsabilitats com un treball, fills o persones dependents al teu carreg, o almenys una d’aquestes, necessitaràs rutina, i hi ha dues actituds per a enfrontar-te a ella.
Pots rebel·lar-te i donar-li l’esquena cada vegada que pots, negant-li l’entrada, obrint només la porta una escletxa perquè entre el més bàsic i tancant-la ràpidament perquè no es coli més, com si amb ella anés a entrar un atacant encobert per a minar la teva llibertat, pots fer-ho així, i anar corrent tot el dia com a pollastre sense cap, pots passar hores buscant les claus, aquell paper que havies de signar del col·legi o anant a la compra cada dos dies perquè sempre falta alguna cosa.
Pots fer-ho, i enganyar-te pensant que així aconsegueixes més llibertat. O pots obrir-li la porta de bat a bat, donar-li la benvinguda i descobrir que et pot oferir a tu. Tens un desig? Demana-li-ho! No significa que ho vagi a complir, però et donarà les eines perquè puguis provar-ho almenys, desitges més temps per a tu? Temps de qualitat, d’aquest que et deixa amb un somriure satisfet en la cara i dient – però quin gust! Pots dir-li-ho a la rutina, ella pot aconseguir aquestes estones per a tu, o pot mostrar-te que la teva actual vida no permetrà que aquests moments tinguin lloc, si aquest és el cas, rutina et pot presentar alguns amics seus perquè facin la seva màgia, no els coneixes? Es diuen, organització, priorització, hàbits i constància. Que idíl·lic pot sonar-te això que estàs llegint si mai els has conegut en profunditat, et costa creure que amb cinc punts siguis capaç de canviar la teva vida, d’aconseguir més temps. Sona fantasiós per a qui no accepta plenament a Rutina, però et prometo que és possible.
Comença per avaluar quins són els teus irrenunciables en la vida i quins els inacceptables, fes una llista de tot allò sense el què no voldries viure, els teus fills, la teva família, parella, amics, aquesta hora diària d’esport o les teves estones de lectura o cinema. El que per a tu sigui font d’energia i felicitat, anota-ho.
Ara escriu què no acceptes viure, quines coses vols eliminar de la teva vida. Persones negatives que et tracten regular, presses, incansable treball a casa, dificultats per a arribar a fi de mes …I posa ordre en les teves prioritats, mira quins passos estàs donant per a allunyar-te dels inacceptables, mira quines accions t’acosten al que et fa profundament feliç.
I prioritza, sense por i amb mà de ferro, si la compra del súper et roba un munt de temps que desitjaries passar amb la teva parella veient una pel·lícula, per exemple, organitza’t. Planteja una llista de tot el que necessitessis en les pròximes setmanes, elabora els menús per a diversos dies i llança’t a comprar tot en un dia. Fes la compra en línia o encarrega el que necessites per telèfon als comerços del teu barri i només passa a recollir-ho, planeja com reduir l’estona que dedicaràs a cada tasca i si realment et sembla que no seràs capaç, truca’m a mi o a alguna de les persones que com jo ens dediquem a l’organització professional, la gestió del temps és una branca del nostre arbre i de veritat que val la pena treure-li profit!
Abans de començar escoles, tornades a la feina i altres et recomano que facis aquest petit exercici, escriu les dues llistes que t’he descrit i traça un pla per fer la rutina una aliada que t’ajudi a rascar temps per a tu, és important arribar a tot, és important ser bons pares, fills o amics, és important complir com cal a la feina, però res d’això és més important que tu. PRIORITZA!
