Confessions d’una senyora de les cavernes

Aquest article neix, com molts altres que escric, d’una experiència real i viscuda en
pròpia carn. Quan alguna cosa em remou o m’ensenya, sento la necessitat de
compartir-la. Potser a algú li servirà, potser no, però aquí va.
Els dos últims caps de setmana els he passat posant ordre digital a la meva vida. I no,
no és una activitat que em faci especial il·lusió. Jo soc d’aquelles persones que encara
preferiria escriure a mà, revelar fotos amb el cor encongit per si les 36 del carret no
han sortit bé, i guardar records en capses de sabates, no en núvols digitals.
Però no us enganyeu: no tinc dos-cents anys, en tinc 41.
I tot i que m’hi resisteixo, la vida digital m’ha atrapat.
No vull viure com els amish, però tampoc m’entusiasma que el meu mòbil em digui
que no pot gravar un vídeo perquè no li queda espai, de fet, era un missatge que
estava esperant, però que quan arriba fa el mateix mal, com una factura del mecànic,
que l’esperes, però et fa sentir un espasme a l’estómac.
Així que vaig decidir posar-hi remei. Amb més de 500 gigues acumulats en dos anys
entre fotos de vacances, vídeos de tallers, projectes i paisatges assolellats, vaig
comprar una memòria externa i em vaig armar de paciència per fer neteja i
organitzar-ho tot.
Vaig bloquejar temps a l’agenda, vaig comprar una memòria externa (d’aquelles que
prometen solucionar-te la vida) i em vaig posar a fer una selecció despiadada: això sí,
això no, això potser, això per què ho vaig guardar?
Passar-ho tot a l’ordinador va ser lent i pesat. I un cop allà, organitzar-ho per
carpetes… encara més. Però si vull conservar una imatge, és perquè crec que algun
dia la voldré tornar a veure o utilitzar. Així que val la pena fer-ho bé i que sigui fàcil
de trobar.
Vaig separar les fotos personals de les laborals. I dins d’aquestes últimes, vaig aplicar
una lògica que faria plorar d’alegria qualsevol persona amant de l’ordre.
Una feinada, sí. Però també una sensació de pau mental que no té preu. Ara sé on és
cada cosa, i quan el mòbil em torni a dir que no té espai, podré respondre-li amb un
somriure i una memòria externa buida a punt per entrar en acció.
Realment és una feina que sempre em fa molta mandra i que he anat procrastinant
durant mesos. Perquè sí, les organitzadores també som humanes, i de tant en tant
caiem en les mateixes trampes que la resta de mortals. Així que sí, hi havia
acumulació… i una mica de caos.
Això sí, no tant en els arxius de l’ordinador —aquí em defenso bé!—. M’encanta
posar cada cosa al seu lloc i tinc una carpeta per a cada tipus de document. Això em
facilita moltíssim la vida quan toca fer l’IVA, la declaració de la renda o quan la
gestoria em demana algun paper concret. Però les imatges… ai, les imatges són el
meu punt feble.
Tinc configurat el mòbil perquè no es descarregui cap foto de WhatsApp (i t’ho
recomano molt), però tot i això, s’acumulen igual. I com que m’ha tocat fer neteja i
posar ordre, he pensat: per què no arrossegar-te a tu també a fer-ho?
L’estiu em sembla un moment ideal per posar-hi mà. Pots aprofitar l’estona d’avió
per eliminar fotos i arxius, o seure a la fresca quan cau el sol i dedicar-hi una
estoneta. Et diria que a la platja també és un bon moment, però sincerament,
m’agrada tant que poques vegades trec el telèfon allà. Prefereixo gaudir del paisatge,
tancar els ulls i escoltar el xiu-xiu del mar, sentir la sorra calenta sota els peus o
l’aigua freda netejant qualsevol pensament.
Ara bé, si tu no ets tant de mar com jo, pot ser una bona ocasió igualment. Això sí, si
decideixes fer neteja a la vora del mar, et recomano tapar els ports de càrrega del
mòbil amb una mica de cinta adhesiva per evitar que hi entri sorra. Tant si fas neteja
com si no, t’ho agrairà.
I un últim consell: els arxius que decideixis conservar dins del telèfon, guarda’ls
també per carpetes. Tu els veuràs tots junts a la galeria, però quan vulguis recuperar
aquella foto de les vacances de fa dos estius, només hauràs d’anar a la carpeta
corresponent. I això, és qualitat de vida digital.
Consells per fer una bona neteja digital (i no morir en l’intent)
Comença petit
No cal que organitzis tot el teu món digital en un sol dia. Pots començar per
una carpeta, un mes de fotos o una aplicació concreta. L’important és
començar.
Elimina el que no aporta
Fotos borroses, duplicades, captures de pantalla que ja no tenen sentit, mems
que ja no fan gràcia… tot això pot marxar.
Valentia al màxim, si no t’aporta, fora.
Crea una estructura clara de carpetes
Decideix una lògica que et funcioni: per anys, per esdeveniments, per
persones, per projectes… i mantén-la. Això t’estalviarà molt de temps en el
futur.
Fes còpies de seguretat regularment
Utilitza una memòria externa, un disc dur o un servei al núvol (com Google
Drive, iCloud o Dropbox). No esperis a perdre-ho tot per començar a fer
còpies.
Desactiva la descàrrega automàtica de WhatsApp
És una font infinita de fotos i vídeos que no necessites. Per a mi va ser tot un
descobriment!
Revisa les apps que tens instal·lades
Si fa mesos que no les fas servir, probablement no les necessites. Elimina-les i
allibera espai (i soroll visual).
Programa una revisió periòdica
Pots posar-te un recordatori cada 3 o 6 mesos per fer una petita revisió. Així
evitaràs que el caos torni a instal·lar-se.
Utilitza eines d’organització automàtica
Algunes apps com Google Photos, Apple Photos o apps de gestió de fitxers et
poden ajudar a agrupar, etiquetar i ordenar automàticament.
No t’oblidis del correu electrònic
Arxiva, elimina i cancel·la subscripcions que ja no t’interessen. Una safata
d’entrada neta és una ment més clara.
Els temuts grups de whatsapp, ha arribat l’hora dels adeus
Obre l’aplicació i ves a l’apartat de grups, quants n’hi ha? A quants participes
activament? Quins et drenen d’energia i temps?
Surt de tots els que en realitat no vols estar.
Premia’t quan acabis!
Fer neteja digital pot ser pesat, però la sensació de lleugeresa després és
brutal.
Celebra-ho amb un gelat, una estona de platja o una foto nova… ara sí, ben
guardada!
Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot robar, i
la meva frase final, aquesta vegada aplica al digital, perquè perdre un
document important o les fotos del teu nadó no sé si et robarà la felicitat,
però la tranquil·litat, no en tinc dubte.