Has pensat mai com t’afecta l’ordre en l’àmbit emocional i mental? Un espai caòtic pot influir intensament al teu rendiment, a la capacitat de presa de decisions, al teu estat anímic inclús. T’imagines com afecta els nens?
En la societat actual, on el ritme de vida és cada vegada més accelerat i les distraccions són constants, educar als nens en l’ordre s’ha tornat una tasca fonamental per al seu desenvolupament integral. La falta d’ordre al voltant dels nens pot afectar el seu benestar emocional, la seva concentració i la seva capacitat per a dur a terme tasques quotidianes.
En aquest article, vull explorar la importància d’inculcar hàbits d’ordre des de ben petits i oferir alguns consells pràctics per a aconseguir-ho de manera efectiva.
Molts dels meus clients em truquen precisament per això. Ningú els va ensenyar a organitzar, no van aprendre de petits a endreçar o a deixar anar els objectes materials i en molts casos saben que necessiten posar ordre, però no obtenen resultats duradors, o bé no saben que és el que falla, com poden col·locar les coses perquè es mantingui o què passa a casa seva perquè no s’hi sentin a gust del tot.
Què us sembla si a les següents generacions les ensenyem de ben petits? Això millorarà el seu desenvolupament cognitiu, social i millora molt la seva autoestima.
Molts cops donem la instrucció de –recull la teva habitació. Però si no els hem ensenyat a fer-ho, no podem pretendre que ho facin bé, i després quan veiem que simplement han amagat les coses o les han apilonat ens enfadem. Dediquem un temps a mostrar com s’ha de fer, i tinguem paciència perquè ho aprenguin. Recorda que millor fet que perfecte!
Tendim a fer les coses nosaltres mateixos perquè és més ràpid i ens evita enfrontaments, però estem negant als nostres fills un aprenentatge molt important que els acompanyarà al llarg de la seva vida. Així que us animo a canviar-ho.
La primera base és tenir clar que els nens aprenen per imitació, així que no podem demanar que siguin endreçats si nosaltres no ho som, intentem que sobretot als espais comuns de la casa es mantingui un mínim d’ordre i que a escala personal la nostra organització sigui la necessària, si no sabem on són les coses, ens oblidem de les cites, perdem molt temps buscant coses o el nostre armari està atapeït i és impossible trobar-hi res, la imatge que ells reben és una contradicció al que els estem dient i, per tant, serà més difícil que ho aprenguin.
Si et sents reflectit en aquest dia a dia que t’he descrit, comença per tu, i si no et sents capaç o ho has intentat sense resultats, deixa’t acompanyar de professionals com jo que facilitarem el teu camí cap a una vida en ordre que et proporcioni més temps per a tu i la qualitat de vida que et mereixes. Fet aquest incís, seguim!
Tot es basa en una organització eficient, la planificació i la constància. Que la seva habitació estigui ben organitzada no es tracta només del fet que tinguin la roba ben plegada o les joguines recollides, el més important és que ells sàpiguen fer-ho o si són molt petits almenys que participin en el seu ordre. Sovint, Els nens estan hiperregalats i sobreestimulats, tenen tantes coses que no els hi donen el valor real, posar en ús la regla dels 4 regals pot ajudar a reduir aquest consumisme excessiu en el qual viuen (un regal per aprendre, un que necessiten, un que sigui per portar posat i un que desitgin de veritat) tot i això, de vegades l’entorn no hi ajuda i acaben en habitacions plenes que no deixen ni espai lliure per poder desenvolupar el joc. El primer és seleccionar amb ell quines joguines li agraden, quines són apropiades per la seva edat i quines ja s’han quedat obsoletes.
Ensenyar que aquestes joguines poden aportar molta felicitat a altres nens, amics, familiars o fer donacions per famílies més desfavorides ens ajuda a promoure valors com la generositat, solidaritat i a més fomenta un creixement més sostenible, evitant que desenvolupin vincles emocionals amb els objectes i que en un futur no generin una acumulació compulsiva o altres desordres que els afectaran emocionalment. Si tenim joguines heretades que encara no són apropiades, estria bé tenir-les en un espai a part o als alts de l’armari, no barrejades amb aquelles que utilitza de forma habitual, si després d’aquest cribratge veiem que encara té més del que pot gestionar es pot fer una rotació de joguines, n’endrecem unes quantes fora del seu abast i cada cert temps les intercanviem amb les que està utilitzant.
Aprendre a recollir les joguines en acabar i abans d’agafar la següent, els ajuda a millorar la concentració, ja que així només posen la seva atenció en la joguina amb què estan en aquests moments i no en tot l’escampall que els envolta. És important que els avisem quan s’acosta l’hora de plegar, uns minuts abans serà suficient perquè puguin acabar allò que estan fent i fer-se a la idea que han de tornar la joguina a lloc.
Hem de facilitar al màxim que ells mateixos ho puguin mantindré així contra menys coses, millor. I està bé que puguin donar la seva opinió en tot el procés d’organització, en definitiva, és el seu espai i moltes vegades ni tan sols ho tenim en compte per demanar que en pensen, deixar que facin algunes coses a la seva manera i que s’equivoquin, els ensenyarà a rectificar i a establir capacitats organitzatives.
És molt important també que en la mesura del possible fem que tot estigui a la seva alçada, si no ens necessiten per agafar i desar les coses, són més autònoms i els ajuda a madurar, ja que se senten capaços i útils, això influeix directament a la seva autoestima.
Les coses ordenades en caixes o cistelles facilitarà que puguin categoritzar bé els objectes i posar cartells amb el que hi ha a dins fa que no hagin de recordar tanta informació de cop. La taula on fan els deures també té una rellevància especial, menys és més. Qualsevol distracció que tinguin a prop és un estímul que han d’ignorar i això si ja ens costa a nosaltres, imagineu-vos quina temptació és per a ells… Així que poques coses i espai lliure per treballar.
A escala emocional els ajuda a veure què són capaços de controlar el caos, de recuperar el seu espai en poca estona i accions. Aporta una sensació de seguretat i control. D’altra banda, una habitació recollida i amb un ambient relaxat els farà tindre un descans adequat amb tots els beneficis que això implica.
Les rutines estructurades, com saber que toca fer en cada moment també faciliten la convivència amb ells, tindre la seguretat de què vindrà a continuació és molt beneficiós. Finalment, és imprescindible dir que l’orde no l’han d’associar amb connotacions negatives, ho han d’integrar com una cosa natural, no forçada i no utilitzar-la com a càstig. Educar els nens en l’ordre no només implica organitzar objectes físics, sinó també cultivar la seva autonomia i autoestima. En fomentar hàbits d’ordre des de petits estem sembrant llavors per un futur més equilibrat i harmoniós, per als nostres fills i la societat en general. Els hi dona una base sòlida pel creixement personal i un estil de vida més harmoniós en molts aspectes de la vida.
